Obres els ulls,
has despertat,
en un món inesperat
que no acabes de conéixer.
No saps qui ser, qui deixar de ser,
no saps que fer.
Diuen que les dones som dels homes,
diuen que som esclaves de casa,
tu decideixes els teus límits,
les teves limitacions,
la teva lliibertat és completament LLIURE.
Pots arribar a ser molt millor que ningú,
si realment tens la força per fer-ho,
les ganes de cridar i dir que tu ets molt millor,
sigues qui vulguis,
res t'ha de fer por.
Potser algun dia ho aconseguirem.
Un petó a totes les dones del món!
-Eugènia
1 comentari:
Que bonics els teus poemes, reina. M'agrada molt que t'agradi tant escriure! Fins dijous! Un petonàs :)
Publica un comentari a l'entrada